Com ho fem
Una mica d'història...
Històricament, el terme «avaluació psicològica» (assessment) surt per primera vegada a l'obra Assessment of men (O.S.S.,1948), i es refereix a un programa de selecció d'agents especials. Aquest terme es refereix als aspectes positius i de desenvolupament de la conducta del subjecte, així com de la recollida de dades de forma objectiva, sistemàtica, i estructurada.
Recopilació sistemàtica, organitzada i interpretació de la informació sobre una persona i les seves situacions. Sundberg y Tyler, 1962
Altres autors, com McReynolds, 1975 entenen per avaluació el procés amb el qual una persona intenta conèixer, comprendre o captar una altra persona. (..) L'essència de l'avaluació individual, en la mesura en què està influïda per consideracions pràctiques, està a l'habilitat de predir el que la persona farà o el que li passarà.
Forns, Abad, Amador, Kirchner i Roig (2002) concreten la tasca de l'avaluació de persones on cal: Identificar la conducta principal o el conflicte principal.
- Relacionar aquesta conducta amb les variables que la desencadenen, mantenen o canvien.
- Seleccionar les tècniques d'avaluació més adequades als objectius d'anàlisi.
- Establir un diagnòstic.
- Determinar un pronòstic.
- Indicar el tractament, i orientar.
- Analitzar l'eficàcia de les accions.
- Comunicar la informació diagnòstica obtinguda i també la derivada del tractament al pacient que ha sol·licitat la consulta
Referències
Forns, M.(2002). Bases conceptuals i metodològiques de l'avaluació psicològica. Barcelona: Editorial UOC. Col·lecció Manuals Moreno Rosset C.(2003). Evaluación Psicológica. Concepto, proceso y aplicación en las áreas del desarrollo y de la inteligencia.Madrid: Editorial Sanz y Torres, SL
