Com ho fem: Diferència entre les revisions
(Es crea la pàgina amb «Una mica d'història... Històricament, el terme «avaluació psicològica» (assessment) surt per primera vegada a l'obra Assessment of men (O.S.S.,1948), i es refe...».) |
|||
Línia 1: | Línia 1: | ||
− | Una mica d'història... | + | =='''Una mica d'història...'''== |
− | + | ||
− | + | Històricament, el terme <font color="#9370DB">«'''avaluació psicològica'''»</font> (assessment) surt per primera vegada a l'obra Assessment of men (O.S.S.,1948), i es refereix a un programa de selecció d'agents especials. Aquest terme es refereix als aspectes positius i de desenvolupament de la conducta del subjecte, així com de la recollida de dades de forma objectiva, sistemàtica, i estructurada. | |
− | Altres autors, com McReynolds, 1975 entenen per avaluació el procés amb el qual una persona intenta conèixer, comprendre o captar una altra persona. (..) L'essència de l'avaluació individual, en la mesura en què està influïda per consideracions pràctiques, està a l'habilitat de predir el que la persona farà o el que li passarà. | + | <font color="#BA55D3">Recopilació sistemàtica, organitzada i interpretació de la informació sobre una persona i les seves situacions. Sundberg y Tyler, 1962</font> |
+ | |||
+ | Altres autors, com McReynolds, 1975 entenen per avaluació <font color="#9932CC">el procés amb el qual una persona intenta conèixer, comprendre o captar una altra persona. (..) L'essència de l'avaluació individual, en la mesura en què està influïda per consideracions pràctiques, està a l'habilitat de predir el que la persona farà o el que li passarà.</font> | ||
Forns, Abad, Amador, Kirchner i Roig (2002) concreten la tasca de l'avaluació de persones on cal: | Forns, Abad, Amador, Kirchner i Roig (2002) concreten la tasca de l'avaluació de persones on cal: | ||
− | Identificar la conducta principal o el conflicte principal. | + | Identificar la conducta principal o <font color="#8B008B">'''el conflicte principal.'''</font> |
− | Relacionar aquesta conducta amb les variables que la desencadenen, mantenen o canvien. | + | *Relacionar aquesta conducta amb les variables que la desencadenen, mantenen o canvien. |
− | Seleccionar les tècniques d'avaluació més adequades als objectius d'anàlisi. | + | *Seleccionar les tècniques d'avaluació més adequades als objectius d'anàlisi. |
− | Establir un diagnòstic. | + | *Establir un diagnòstic. [[Fitxer:revist25gran1.jpg|right|]] |
− | Determinar un pronòstic. | + | *Determinar un pronòstic. |
− | Indicar el tractament, i orientar. | + | *Indicar el tractament, i orientar. |
− | Analitzar l'eficàcia de les accions. | + | *Analitzar l'eficàcia de les accions. |
− | Comunicar la informació diagnòstica obtinguda i també la derivada del tractament al pacient que ha sol·licitat la consulta | + | *Comunicar la informació diagnòstica obtinguda i també la derivada del tractament al pacient que ha sol·licitat la consulta |
Revisió de 20:33, 16 abr 2014
Una mica d'història...
Històricament, el terme «avaluació psicològica» (assessment) surt per primera vegada a l'obra Assessment of men (O.S.S.,1948), i es refereix a un programa de selecció d'agents especials. Aquest terme es refereix als aspectes positius i de desenvolupament de la conducta del subjecte, així com de la recollida de dades de forma objectiva, sistemàtica, i estructurada.
Recopilació sistemàtica, organitzada i interpretació de la informació sobre una persona i les seves situacions. Sundberg y Tyler, 1962
Altres autors, com McReynolds, 1975 entenen per avaluació el procés amb el qual una persona intenta conèixer, comprendre o captar una altra persona. (..) L'essència de l'avaluació individual, en la mesura en què està influïda per consideracions pràctiques, està a l'habilitat de predir el que la persona farà o el que li passarà.
Forns, Abad, Amador, Kirchner i Roig (2002) concreten la tasca de l'avaluació de persones on cal: Identificar la conducta principal o el conflicte principal.
- Relacionar aquesta conducta amb les variables que la desencadenen, mantenen o canvien.
- Seleccionar les tècniques d'avaluació més adequades als objectius d'anàlisi.
- Establir un diagnòstic.
- Determinar un pronòstic.
- Indicar el tractament, i orientar.
- Analitzar l'eficàcia de les accions.
- Comunicar la informació diagnòstica obtinguda i també la derivada del tractament al pacient que ha sol·licitat la consulta