Com ho fem

De Maria Blasa Vilches
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Una mica d'història...

Històricament, el terme «avaluació psicològica» (assessment) surt per primera vegada a l'obra Assessment of men (O.S.S.,1948), i es refereix a un programa de selecció d'agents especials. Aquest terme es refereix als aspectes positius i de desenvolupament de la conducta del subjecte, així com de la recollida de dades de forma objectiva, sistemàtica, i estructurada.

Recopilació sistemàtica, organitzada i interpretació de la informació sobre una persona i les seves situacions. Sundberg y Tyler, 1962

Altres autors, com McReynolds, 1975 entenen per avaluació el procés amb el qual una persona intenta conèixer, comprendre o captar una altra persona. (..) L'essència de l'avaluació individual, en la mesura en què està influïda per consideracions pràctiques, està a l'habilitat de predir el que la persona farà o el que li passarà.

Forns, Abad, Amador, Kirchner i Roig (2002) concreten la tasca de l'avaluació de persones on cal: Identificar la conducta principal o el conflicte principal.

  • Relacionar aquesta conducta amb les variables que la desencadenen, mantenen o canvien.
  • Seleccionar les tècniques d'avaluació més adequades als objectius d'anàlisi.
  • Establir un diagnòstic.
    Revist25gran1.jpg
  • Determinar un pronòstic.
  • Indicar el tractament, i orientar.
  • Analitzar l'eficàcia de les accions.
  • Comunicar la informació diagnòstica obtinguda i també la derivada del tractament al pacient que ha sol·licitat la consulta